Horrors foren sentits,
més de cent nits;
davant la negror i la foscor,
durant la sang i l’engany.
Cap enterbolit,
de l’esquena al pit.
Mans ennegrides
feren mil crides.
Cames voladores
i perdudes cares,
el cel atravessaren,
cap al després.
Ells que foren humans,
volen ser sants.
Ells que estimaren
i ploraren,
no senten,
no pensen.
Ens arrepleguen entranyes
i ens maten d’esquenes.
Pel mal,
als anhels transcrit,
pel dolor dels antics,
s’adobà bé i amb pressa,
l’odi d’esclaus i feres.
Fins sucumbir l’engany,
fins sentir porta,
que tanca pany,
a la por d’aquesta hora.
I l’alba ens apropa
la llum d’un dia gris,
d’una trista oda,
cap a cent grills que ploren.
Advertisement
